Ja devieu pensar que no escriuria més, que no donaria més senyals de vida després de la falera internàutica excepcional de la setmana passada. La veritat és que ja no és excepcional. Ho va ser el dia que vaig arribar al Canadà, sí, perquè no havia obert mai cap bloc, perquè amb prou feines havia fet servir l'escaip, ni els xat del gmail. Però d'ençà que ho he tastat, estic més ben comunicat que mai, tú. Quina paradoxa, no havia estat mai tant lluny de casa, i tant comunicat al mateix moment. De ben segur que és el temps. Aquí n'hi ha. De fet a tot arreu n'hi ha, però a Catalunya l'activitat social i l'agenda apreten molt més. Aquí tinc temps d'escriure un bloc, de llegir llibres i de moltes coses més sense compromís, ni data d'entrega. Això és bo, revitalitzant, però també estrany. Costa pensar que tens tota la tarda del diumenge per fer el que et roti. Però.... que continuï rotant!
Aquesta darrera setmana he anat dos dies a mostrejar amb en Jake, un estudiant d'en Michael Fox molt ben parit, que s'agafa les coses pel costat fàcil, tranquil i positiu. El noi ha pescat des de ben petit amb el seu pare, per tant domina la canya, l'esquer i el que li caigui. No malinterpreteu, vull dir que en Jake té molta traça pescant. Ara alguns pensereu "el que ha malinterpretat aquí ets tú". Bé sigui el que sigui, el colega del laboratori, o del camp (ja que fa com jo a Catalunya i es passa el dia fora de la uni!), utilitza l'art de pesca amb canya per fer els seus mostrejos de Round gobi (Neogobius melanostomus, pels familiaritzats amb els peixos). Aquesta espècie nativa de l'est d'Europa ha fet com el peix sol a les nostres terres, i s'ha estès per bona part de llacs i rius dels Estats Units i el Canadà, inclosos els "Great Lakes", des que va ser introduïda el 1990 al Llac Saint Clair pel balast dels vaixells. En Jake estudia l'abundància de l'espècie a diferents trams de riu i ho relaciona amb els depredadors que hi ha en aquests trams de riu. És molt curiós el seu mostreig, perquè per estimar la taxa de depredació, exposa Round gobis als depredadors que ha pescat anteriorment amb canya. Fa com els gossos de les cases de pagès, però en aquests peixos, en Jake els hi enganxa un ham lligat a un fil de cuca d'uns metres de llargada, perquè els peixos puguis passejar, escapar del depredador, alimentar-se, etc. Tot això va enganxat en un mort que es posa a l'aigua. Passada una estona, una hora i mitja exactament, en Jake recull els morts i mira quans individus falten. És brutal els "smallmouth bass", els depredadors, com es mengen els gobis. "Realment falten molts gobis, hi ha una pressió brutal" li vaig comentar al company. Moltes vegades quan es recullen els morts hi ha un depredador enganxat a l'ham, que s'ha de treure amb delicadesa, o bé tallar el fil de cuca si el depredador s'ha empassat l'ham boca enrere, massa avall. Una mica "gore" la cosa sí, però és la natura pura i dura, la del petit i el gros, del paràsit i el parasitat, del depredador i la presa. L'única diferència que hi ha en aquest cas és que veiem de primera mà com un peix ha estat depredat. A més d'aquesta espècie, el Round gobi, durant el mostreig vaig poguer veure altres espècies de peixos autòctones de les masses d'aigua dolça gegants d'Ontario. Adjunto algunes fotos.
Aquests dos dies que vaig estar amb en Jake, ens vam passejar per dos punts diferents del "Trent River", un riu que connecta el "Rice Lake" amb el "Lake Ontario". Un dels punts que vam estar era típicament túristic de segona residència, amb les "cottages" o cases de camp situades davant del riu, cada una amb un prat de gespa ben polida, un embarcador de fusta i una barca amarrada, mínim. La pesca al Canadà és un entreteniment molt popular, i per això molta gent té una barqueta, per anar a passar un matí al riu o al llac treient sols, peixos gats, i "bassos". Si són dos a la barca, normalment un pesca per la banda d'estribard i l'altre per la de babord. Barret, ulleres de sol, cadira i canya de pescar, els ingradients bàsics dels canadencs que navegaven pel Trent River. Les passejades amb la barca lleugera i petita, del grup de mostreig d'en Michael van ser gratificants. En Jake apretava l'accelerador a fons i volàvem. El motor que utilitzen per la barca és petit, més petit que el que utilitzem a Girona per la "Sara Craft", però com que la barca que tenen és petita i lleugera, l'aparatu agafa velocitat tú! Vigila el barret que se'n va volant; i la columna vertebral que no potis un cop de sacre contra el seient!
Durant el mostreig en el Trent River vam poguer observar unes quantes espècies d'ocells, que tot i poder-les veure a Catalunya, són un regal que ens ofereix la natura canadenca. Les àguiles pescadores es passejaven per damunt nostre mentre recolliem el material de mostreig, o les veiem aturades damunt d'un pal quan ens movíem amb la barca amunt i avall. Tampoc no hi va faltar una parella de cignes muts magnífics enmig de la bella vegetació aquàtica. Dues taques blanques immaculades amb un puntet vermell davant del verd vegetal i damunt el blau fosc aquàtic. Ara bé, tot i anar-la a buscar expressament en un lloc que en Jake sabia, no vam veure la "Bald Eagle", que haurem de continuar buscant per aquest paradís d'aigües i boscos, per poguer veure i guadir en directe aquest rapinyaire tant mític.
En Jake sempre porta la canya damunt, i si té algun temps lliure es distreu pescant... potser ho hauré de fer al Fluvià entre localització i localització de peix sol :)
Riu amunt i riu avall! Ben fet d'aprofitar i anar a veure rius i llacs amb qui es pugui. De pescadores aquí per Montana també n'hi ha un niu (de fet n'hi ha forces, de nius) i la Bald Eagle ja l'he vist 3 vegades! Ai si encara m'hauràs de venir a veure jejeje.
ResponEliminauna abraçada!