dilluns, 2 d’agost del 2010

Situació a Peterborough


Ja fa una setmana que volto per aquesta ciutat del sud del Canadà. És una ciutat petita, de 70000 homes i dones. L'ambient que s'hi respira arriba a ser semblant al de Girona, d'una ciutat familiar, on la gent es troba pel carrer sense cita prèvia. La diferència d'aquí però és que això és força americà (tot i ser el Canadà): mestissatge, cotxes grans, carrers amples, tot i que de la mida que li toca una ciutat petita, menjars ràpids, i molta música americana. La respiració de Peterborough, és d'un lloc natural, tranquil, segur, d'alta qualitat de vida. La gent aquí té pasta!

Els voltant de Peterborough, i també al mig de la ciutat, està farcit de natura i aigua. El riu Otonabee és el curs d'aigua més gran que té la ciutat. En una part d'aquest riu, i també coincidint amb dins la ciutat, l'Otonabee esdevé un llac petit, i per això l'anomenen el Little lake. Els desplaçaments amb bici per Peterborough i per arribar a la universitat on estaré treballant durant dos mesos són molt agradables gràcies a uns bicicarrils planers, esfaltats i frescos.

El carrer de casa meu és el carrer dels baretus petits amb música en viu, moltes nits, incloses entre setmana. El divendres ja vaig estar fent una cerveseta canadenca en un concert de Country music. I ben a prop de casa també hi ha totes les botigues, supermercats i botiguetes, tot el necessari per viure. Tot plegat és la "down town", el centre. Per això estic al rovell de l'ou de Peterborough i a mitja horeta amb bici fins a la universitat de Trent, una pedalada que es posa molt bé de bon matí, tot escoltant les espècies d'ocells canadenques, la majoria noves per mi.

Durant la meva primera setmana a Peterborough, que per cert ha set molt intensa, m'he situat a la casa on viuré, he conegut els companys de pis (molt agradables) i el gat de la casa, els carrers de Peterborough i el Little Lake i la universitat de Trent. Ja aquesta primera setmana de feina he fet dos sortides de camp per ajudar i aprendre dels treballs que fan els estudiants d'en Michael Fox, el meu supervisor d'aquí; i també he començat a treballar al laboratori on m'hi passaré unes quantes hores. A més, ahir dissabte, en Jim, un dels companys de pis, em va convidar a veure un partit de Baseball al Rogers Center de Toronto. Blue Jays contra un equip americà. Total, ja em veus a mi aplaudint i animant a un equíp que no coneixia, d'una ciutat que no coneixia, d'un esport molt desconegut per mi. Per cert, vaig aprendre com es juga a baseball (diferent del que jugàvem a l'escola). Em quedo amb el futbol eh! que el baseball és aburrit com ell mateix. Té moments interessants però la major part de l'estona és aburrit.

Penjo unes quantes fotos per acompanyar aquest escrit. Són fotos d'aquests primers dies a la ciutat de Peterborough, les sortides de camp al Looncall Lake amb els estudiants d'en Michael Fox, les visites pels entorns del camps de la Universitat de Trent (uns entorns preciosos) i la visita ahir a la ciutat de Torontontero toro.

Fins aviat!

La meva adreça postal canadenca és:

1 Fleming place,
Peterborough, ON, K9H3Y7
CANADA

1 comentari:

  1. Bones Joan!
    Jo també quan vam anar a Canadà amb l'esbart vaig tenir la sensació que tot era molt americà, com a les pelis i les sèries on s'hi veien urbanitzacions o ciutats a banda i banda d'una carretera molt ample... Això que dius de la bici és cert, a la uni on ens estàvem llogaven bicis per fer excursions... ja t'hi veig...
    Per la teva crònica sembla que estàs com peix a l'aigua... en fi... veig que portes les espardenyes que et deuen identificar i de tant en tant potser et porten a fer un ball pla... ara que diria que estàs molt ocupat!
    En fi, continua amb els teus relats que sempre hi aprenem alguna que altra cosa!
    Que tinguis una bona estada!

    ResponElimina