dilluns, 20 de setembre del 2010

Barbacoa a casa en Michael

Ara si que els dies s'acaben a Peterborough. Realment ara ja es el compte enrere i em toca organitzar les hores per tancar els temes que tinc oberts a Peterborough. Sap greu, perque aqui hi estic i hi he estat molt be, envoltat de bona gent, i bon ambient. Pero tambe tinc moltes ganes de tornar. Es que ... m'anyoro! Tu, a casa es a casa, i s'hi esta molt be.

Les fulles dels arbres a Peterborough han canviat bastant els darrers dies, el fred ha comencat a apretar (a la matinada estem al voltant de 5 graus cada dia), i els cacadors en el vol (els flycatchers), uns ocells que cacen insectes a l'aguait des d'una perxa estant, ja fa una bona colla de dies que van marxar dels arbres del campus de Trent. Aixi, que aprofitem el canvi d'estacio per tornar cap a casa.

Ahir diumenge vam fer una barbacoa a casa en Michael Fox per celebrar l'inici del nou curs, i tambe, per trobar-nos desenfadadament tota la gent del Fox's lab abans de la meva tornada cap a Catalonia. Deu ni do el que vam menjar, tant pel que fa a pica pica, plats, i postres. Buf! Encara paeixo. El pica pica ja va comencar be, al pati de casa en Michael, per anar fent boca, i comencar a escalfar motors. Quan el fred ens hi va apretar, que ara s'ha de dir que ja fa rasca els vespres als afores, vam entrar cap a dins a la casa. Una taula pels plats salats, i una altra per les postres. Diferents tipus d'amanida (tipus verda, amb quinoa, i alguna altra) servien per fer baixar el salmo i el pollastre a la brasa que havia preparat l'anfitrio. Perfecte tu! el salmo era de primera. Com que hi havia molt de menjar, potser mes que no pas gent, vam poguer repetir. A la taula de les postres tela. Tinguent en compte que ja haviem menjat molt, el browni casola, el gelat de vainilla i el de xocolata, la crema catalana, i algunes galetes casolanes, van acabar de saturar l'estomac, que pobret, no ha pas passat gaire bona nit, no. Aixo si, aquell rato es va disfrutar de valent. Realment va estar molt be la trobada. Els estudiants d'en Michael son molt. Aquest any li han comencat 5 estudiants de master o doctorat, mes els dos que ja tenia l'any passat. O sigui que una bona colla!

La vetllada va acabar amb una foto d'equip, tots ben posadets, dones a davant, hombros a redera, i una rialla que deia 'pumpkinseeeeeeed' ... perque dir 'lluis' amb angles si la paraula pumpkinseed funciona?

Evidentment el menjar no es va acabar, i vam repartir coses per tothom.

Els estudiant del Fox's Lab i en Fox al mig (tela, son molts, tants ecolegs de peixos junts fan por!)

El canvi de paisatge al Symons Campus (Trent University). Els marrons, grocs i vermells van desplacant el verd.

1 comentari:

  1. Super bé Joan. Ja tenim ganes d'abraçar-te ben fort. Encara no havíem vist la universitat. És super xula al costat de l'aigua. I noi, quins àpats que ens hi fas. A veure si hauràs augmentat de pes, una miqueta no t'aniria pas malament.
    Muaks dels teus papis i de'n Jesús que també ja té ganes de veure't.

    ResponElimina